Noticies
EL CÀNCER DE MAMA ES CONSIDERA COM A DISCAPACITAT I PROVOCA LA NUL·LITAT DE L’ACOMIADAMENT DE LA TREBALLADORA
Tomas Palau
El Tribunal Superior de Justícia de Castilla-La Mancha ha declarat que el càncer de mama d’una treballadora que va ser acomiadada ha de ser considerat no només com a una malaltia, sinó com una discapacitat. Els motius de tal equiparació -equiparació que no vol dir que totes les dones afectades per aquesta malaltia puguin tenir el mateix tracte que aquesta treballadora- vénen donats pel fet que es tractava d’un procés de llarga durada que, per les seves característiques i per les seqüeles que comportava -fins i tot de carácter psíquic- era susceptible de provocar una paulatina separació de la treballadora dels àmbits laboral i social. En altres paraules: la malaltia estava convertint a la treballadora en una persona amb dificultats d’integració. Aquesta és la clau i diferència entre malaltia i discapacitat.
Es pot trovar un resum de la sentència tot seguit:
Penalització per no matenir els llocs de treball durant 6 mesos en l'ERTO de força major. Preguntes d'empresaris
Tomas Palau
Les mesures de suspensió de la relació laboral o de reducció de jornada regulades pel Reial Decret Llei 8/2020 sota el paraigües de l'Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació, permeten a l'empresari exonerar-se del pagament de cotitzacions.
Ara bé: aquest privilegi té una altra cara: la disposició addicional sisena del Reial Decret Llei supedita l'exoneració de les cotitzacions al manteniment de l'ocupació durant un termini de sis mesos. Aquesta norma, que en principi explicava molt poca cosa, ha estat matisada pel Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març.
Arran d'aquesta obligació de manteniment dels llocs de treball, alguns clients ens han fet arribar els seus dubtes.
1. El primer de tots és: si faig fora un sol treballador, he de pagar les cotitzacions dels deu treballadors que estan inclosos a l'ERTO?
Generalment, les empreses tenen por al concurs de creditors. En molts moments, no els hi ha faltat raó. De vegades per les despeses associades al concurs, de vegades per la por a la intervenció d’un tercer (l’administrador concursal) en els comptes de l’empresa, i de vegades pel desprestigi que una sol·licitud de concurs podria ocasionar entre els clients.
No obstant, avui dia, amb la situació que estan travessant i continuaran travessant moltes PIMES i fins i tot empresaris individuals, el concurs s’ha convertit en una eina molt útil en la gestió de la crisi econòmica derivada de la falta d’ingressos generada pel COVID-19.
La qüestió és que el concurs no ha de ser el final de la vida de l’empresa, sinó que s’ha de plantejar com una situació de gestió transitòria de la caiguda en els ingressos. I això és perfectament possible. Més d’una vegada, hem llegit que el 90 per 100 de les empreses que presenten concurs, acaben en una liquidació. Per la nostra experiència, això és així perquè el concurs es presenta massa tard, quan l’empresa ja ha esgotat totes les possibilitats imaginables, i amb l’única finalitat d’intentar salvar la responsabilitat dels administradors. L’assessorament, en aquest tema, és clau, perquè de ben segur que si hagués estat adequat, no hagués calgut arribar a aquest punt: cal saber què necessita la nostra empresa i quins recursos ens ofereix el concurs per a donar-los a la nostra empresa. Si no, és un fracàs.
El Govern de Madrid ha aprovat, essencialment, dues mesures dirigides a flexibilitzar les pròpies exigències del fins ara sempre exigent concurs de creditors. Això és senyal que el concurs es preveu, des dels propis organismes legislatius, com a un instrument (de vegades l’únic) que possibilitarà superar la crisis econòmica de l’empresa derivada de la crisi sanitària.
Per tant, convé no deixar-se portar per la vergonya i saber que, com dèiem, no és igual liquidar l’empresa que aprofitar el concurs per a reflotar-la. Com sempre, la qüestió és deixar-ho en mans de professionals que tinguin els coneixements suficients per a treure’n el màxim partit.
L’empresari amb dificultats econòmiques que no sap si demanar o no demanar el concurs pot estar tranquil (no es generaran responsabilitats) fins el 31 de desembre de 2020. Normalment, quan una empresa entra en situació d’insolvència (incapacitat per a fer els pagaments actuals i incertesa de si podrà fer els futurs), té un termini de dos mesos per a instar, o sol·licitar, la declaració de concurs. Ara, no obstant, hi ha marge per a planificar les coses i veure si aquesta és la solució adequada, o podem donar una mica de temps a l’empresa per a veure si aconseguim que torni poc a poc a funcionar.
I, si l’empresa ja està en concurs, té una mica més de marge per a trobar una solució de viabilitat abans de liquidar-la. Un cop s’aixequi l’estat d’alarma, l’empresari tindrà un termini d’un any abans que no hagi de sol·licitar la liquidació de la companyia.
Per altra banda, l’empresari que ja està en concurs, agafa la iniciativa a l’hora d’aprovar un conveni d’espera o condonació amb els creditors. Això és així perquè, un cop s’aixequi l’estat d’alarma, l’empresari tindrà un període de tres mesos per a arribar a nous acords, o modificar els existents, amb els creditors amb els quals, tot i haver-hi compromès el pagament, no hi pogut complir. Un privilegi semblant s’aplica a l’incompliment dels acords de re-finançament ja assolits.
Sigui com sigui, una cosa és una certa tranquil·litat, i una altra de ben diferent és que convé no adormir-se.
ADAPTACIÓ I/O REDUCCIÓ DE JORNADA (article 6) DISPOSICIONS COMUNES A l'ADAPTACIÓ I REDUCCIÓ DE JORNADA
Tomas Palau
1.- Quines persones treballadores poden accedir a l'adaptació i/o reducció de jornada?
Poden accedir els qui acreditin deures de cura respecte al cònjuge o parella de fet i de familiars per consanguinitat fins al segon grau de la persona treballadora, quan concorrin circumstàncies excepcionals relacionades amb les actuacions necessàries per a evitar la transmissió comunitària del COVID-19.
2.- Quan s'entén que concorren circumstàncies excepcionals i les cures a familiars estan justificats per la situació derivada del COVID19?
Quan el cònjuge o parella de fet o familiars fins al segon grau per consanguinitat, per raons d'edat, malaltia o discapacitat, necessiti de cura personal i directa com a conseqüència directa del COVID-19. - Quan existeixin decisions adoptades per les Autoritats governatives relacionades amb el COVID-19 que impliquin tancament de centres educatius o de qualsevol altra naturalesa que dispensessin cura o atenció a aquests familiars de la persona treballadora. - Quan qui fins al moment s'hagués encarregat de la cura o assistència directa del cònjuge o familiar fins al segon grau de la persona treballadora no pogués continuar fent-ho per causes justificades relacionades amb el COVID-19.
3.-. Quin deure de cures a familiars justifica l'adaptació i/o reducció de jornada?
Les cures que requereixen de l'atenció directa de la persona treballadora de manera presencial. 6 09. Com es configura aquest dret d'adaptació i/o reducció de jornada per causes relacionades amb el COVID-19 per als progenitors o cuidadors? Es tracta d'un dret individual de cadascun dels progenitors o cuidadors.
4.- Com es conjuguen les sol·licituds d'adaptació i/o reducció de jornada per causes relacionades amb el COVID-19 amb les necessitats organitzatives de l'empresa?
Aquestes adaptacions de jornada i d'horari han de ser justificades, raonables i proporcionals a la situació de l'empresa, particularment en el cas que siguin diverses les persones treballadores que accedeixen a elles en la mateixa empresa.
5.- Què succeeix en els supòsits en els quals la persona treballadora es troba gaudint ja d'una adaptació de la seva jornada per conciliació, o de reducció de jornada per cura de fills o familiars, o d'algun dels drets de conciliació prevists en l'ordenament laboral, inclosos els establerts en l'article 37 de l'Estatut dels Treballadors? En aquests casos, la persona treballadora podrà renunciar temporalment a ell o tindrà dret al fet que es modifiquin els termes del seu gaudi, mentre durin les circumstàncies excepcionals de crisi sanitària, sempre que es requereixi i es justifiqui. En tot cas, aquestes modificacions han d'acomodar-se tant a les necessitats concretes de cura de la persona treballadora com a les necessitats d'organització de l'empresa. Es presumeix, excepte prova en contra, que la sol·licitud de modificació de l'exercici d'aquests drets de conciliació està justificada, és raonable i proporcionada.
6.- Pot la persona treballadora procedir unilateralment a l'adaptació i/o reducció de jornada? Com vulgui que aquestes mesures han de ser justificades, raonables i proporcionals a la situació de l'empresa i compatibles amb les necessitats acreditades per altres treballadors, s'entén que requereixen de la necessària l'autorització de l'empresa. 7 () Referent a això la Guia del Ministeri de Trabajo8 indica que “El MECUIDA estableix mecanismes que donen dret a la persona perquè l'empresa reorganitzi el seu treball a l'efecte de facilitar la cura, o reduir la seva jornada amb pèrdua proporcional del salari, i sense que la seva absència pugui implicar cap sanció.”
7.- Quin és el procediment per a tramitar els conflictes que sorgeixin de l'adaptació i/o reducció de jornada per causes relacionades amb el COVID-19?
Els conflictes que es puguin generar seran resolts per la jurisdicció social a través del procediment establert en l'article 139 de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, Reguladora de la Jurisdicció Social, relatiu al procediment per a l'exercici dels drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. L'exercici dels drets previstos en el present article es considera exercici de drets de conciliació amb caràcter general.
8.- Quina vigència tenen aquestes mesures?
Aquestes mesures tenen vigència durant el termini d'un mes des de la seva entrada en vigor, segons la disposició final dècima del Decret llei sense perjudici que, prèvia avaluació de la situació, es pugui prorrogar la seva durada pel Govern mitjançant reial decret llei.
Més informació en el següent enllaç: http://www.asnala.com/media/docs/corona/67-guia-rdl08-meds_laborales_ceoe_cepyme.pdf
COVID-19. La Seguretat Social aclareix dubtes sobre la prestació extraordinària per cessament d'activitat dels autònoms afectats per l'estat d'alarma
Tomas Palau
La Direcció General d'Ordenació de la Seguretat Social ha adoptat el Criteri 5/2020, de 20 de març per aclarir els dubtes de la prestació extraordinària per cessament d'activitat per als afectats per declaració de l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, assenyalant que es causa dret a aquesta prestació extraordinària, independentment que hagin cotitzat o no per la contingència de cessament d'activitat. També s'aclareixen els requisits, documentació, alta i cotització, durada i beneficis així com les incompatibilitats d'aquest dret a la prestació extraordinària.
Com ja li hem estat informant, el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per afrontar l'impacte econòmic i social del COVID-19 preveu una prestació extraordinària per cessament d'activitat per als afectats per declaració de l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, amb la finalitat de protegir el cessament temporal o disminució de l'activitat provocada per una situació en tot cas involuntària.
Atenció. Aquesta prestació extraordinària s'estén a tots els treballadors autònoms, estiguin protegits o no per la prestació de cessament d'activitat prevista en la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), sempre que compleixin les condicions i requisits previstos en la seva regulació.
Criteri 5/2020 de la Direcció General d'Ordenació de la Seguretat Social
A fi d'evitar els dubtes que la prestació extraordinària per cessament d'activitat pogués suscitar, la Direcció General d'Ordenació de la Seguretat Social ha adoptat el Criteri 5/2020, de 20 de març.
A continuació li expliquem els dubtes que ha resolt:
Quinze preguntes sobre els nous expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE) establerts arran de la crisi del coronavirus (Reial Decret-llei 8/2020)
Tomas Palau
1. Quines situacions justifiquen un ERTE segons el Reial Decret-llei 8/2020?
El Reial Decret-llei 8/2020 distingeix dues causes de suspensió de treball o reducció de jornada: una «directament derivada» del COVID-19 i l’estat d’alarma, i una altra «relacionada amb» el COVID-19 i l’estat d’alarma.
2. Quina és la causa que el Reial Decret-llei 8/2020 diu que «deriva directament» del COVID-19 i l’estat d’alarma?
En són dues.
En primer lloc, les pèrdues d’activitat que impliquin suspensió o cancel·lació d’activitats; tancament de locals d’afluència pública; restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i les mercaderies; o que impliquin falta de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat.
En segon lloc, situacions urgents i extraordinàries degudes al contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretats per l’autoritat sanitària.
3. Quina és la causa que el Reial Decret-llei 8/2020 diu que està «relacionada amb» el COVID-19 i l’estat d’alarma?
Totes les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives que, tenint alguna relació amb el COVID-19, no estiguin incloses en les del punt anterior.
4. D’entre les causes que el Reial Decret-llei 8/2020 diu que «deriven directament» del COVID-19 i l’estat d’alarma, ¿s’ha d’entendre que són suficients per justificar la suspensió contractual o la reducció de jornada... la suspensió o cancel·lació d’activitats; el tancament de locals d’afluència pública; les restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i les mercaderies; o la falta de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat?
No. És necessari que es doni una pèrdua d’activitat. Per tant, podria donar-se el cas d’un restaurant o una sala de cinema que estiguessin tancats de cara al públic, però continuessin oberts fen feines d’inventari o de reparació, per exemple. Això no justificaria la mesura de suspensió contractual o reducció de jornada.
5. Però com és això possible, si tenen l’activitat suspesa?
No tenen l’activitat suspesa. El Reial Decret 463/2020 que estableix l’estat d’alarma diu que «suspende la apertura al público de los locales y establecimientos minoristas», no que se suspengui l’activitat. Realment, només parla de suspensió d’activitat en un cas, que és quan quan diu que «se suspenden las actividades de hostelería y restauración, pudiendo prestarse exclusivamente servicios de entrega a domicilio», però això comporta el servei de menjars i allotjament, no feines de reparació o manteniment, per exemple.
6. D’entre les causes que el Reial Decret-llei 8/2020 diu que «deriven directament» del COVID-19 i l’estat d’alarma, s’ha d’entendre que només les activitats de comerç minorista que han estat suspeses arran de la declaració de l’estat d’alarma poden encaixar-hi?
No. Si existeix una situació urgent i extraordinària deguda al contagi de la plantilla o a l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretada per l’autoritat sanitària (veure preguntes 11 i 12), el Reial Decret-llei 8/2020 és aplicable.
7. I, per una altra banda, sorgeix un primer problema interpretatiu. En el cas d’una empresa que no tingui l’activitat suspesa pel Reial Decret 463/2020 que estableix l’estat d’alarma, el tancament de locals, la restricció en el transport i la mobilitat, o la pèrdua d’activitat per falta de subministrament greu... justifica la mesura de suspensió o reducció per força major prevista en el Reial Decret-llei 8/2020?
Sembla que no, perquè les pèrdues d’activitat han de ser conseqüència del COVID-19 i l’estat d’alarma. La norma no és molt clara, però si no fos com diem, no tindria sentit que s’hi hagués afegit la suspensió o reducció causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives «que tinguin alguna relació amb» el COVID-19.
En reforç d’aquesta opinió, tenim també el cas de la falta de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat. La força major es diferencia de les altres causes en ser superior a tot control i previsió, i per tant, sembla que l’activitat del subministrador sí que hauria de formar part de les activitats insospitadament suspeses pel Reial Decret 463/2020 que estableix l’estat d’alarma. Pel tipus d’activitats que són, sembla un supòsit de laboratori inaplicable (una discoteca o un saló recreatiu o un museu no subministren res...), i que respon a una deficiència en la redacció.
DOCUMENT DE PROPOSTES CONJUNTES DE LES ORGANITZACIONS SINDICALS CCOO I UGT EMPRESARIALS CEOE Y CEPYME PER ABORDAR MEDIDES DAVANT EL CORONAVIRUS
Tomas Palau
Podeu consultar el document en el següent enllaç:
Publicada pel Ministeri de Treball una guia sobre prevenció i organització dels centres de treball enfront la crisi del coronavirus
Tomas Palau
Podeu consultar-la en el següent enllaç:
http://prensa.mitramiss.gob.es/WebPrensa/pdf/guia_definitiva.pdf
Quinze preguntes sobre la feina durant el confinament i l'estat d'alarma
Tomas Palau
1. Pot obligar-me l'empresa a desplaçar-me al meu lloc de treball?
Sí, amb caràcter general. En la mesura en la qual no hi hagi una restricció absoluta a la circulació (que no existeix ara mateix) i es permeten els desplaçaments residència-lloc de treball i a l'inrevés, és obligat assistir al lloc de treball.
2. En quins casos no podria l'empresa obligar-me a desplaçar-me al lloc de treball?
En aquells en els quals desplaçar-se al lloc de treball impliqués un «risc greu i imminent» per la salut.
3. En aquests casos, si l'empresa m'obligués a desplaçar-me, podria desobeir?
Sí. L'article 21.2 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix que «el trabajador tendrá derecho a interrumpir su actividad y abandonar el lugar de trabajo, en caso necesario, cuando considere que dicha actividad entraña un riesgo grave e inminente para su vida o su salud». El concepte «inevitable» també es troba en l'article 21, però és clar que si el risc és evitable, despareix, com seria el cas d'una empresa que establís un sistema de treball per torns de manera que es minimitzés el contacte entre els treballadors.
4. Però... què és un «risc greu i imminent» per la salut?
Doncs la Llei de Prevenció de Riscos Laborals no ho defineix, o, almenys, no ho definexi correctament. Que ens sigui d'utilitat, només ens diu que no és necessari que els danys es manifestin de manera immediata, cosa que quadraria amb el concepte de contagi i incubació d'un virus. Ara bé: donat que la integritat física és un dret fonamental, ningú està obligat a exposar-se a cap malaltia, i és en aquests termes que s'ha de llegir el concepte de gravetat. En conseqüència, la possibilitat de ser contagiat, s'inclouria dintre del concepte de dany greu per la salut.
Posem-nos en la pell d'un auxiliar de framàcia: existiria un risc greu i imminent per la seva salut si l'empresa no li dispensés mascareta i guants, per exemple. Extremant el cas: encara que la mascareta i els guants és un material que el propi auxiliar pot portar de casa, el fet que l'empresa no l'hi dispensés implicaria un menyspreu greu de la salut del treballador.
Mesures d'ajornament en el pagament d'impostos per autònoms i petita i mitjana empresa derivades de la crisi del coronavirus
Tomas Palau
El Real Decreto-Ley 7/2020, de 12 de marzo, por el que se adoptan medidas urgentes para responder al impacto económico del COVID-19, ha acordat unes mesures d'ajornament dels deutes tributaris que poca ajuda dispensaran, en especial, als autònoms i als petits i mitjans empresaris.
Vegem-ho:
«Medidas de apoyo financiero transitorio
Artículo 14 Aplazamiento de deudas tributarias
1. En el ámbito de las competencias de la Administración tributaria del Estado, a los efectos de los aplazamientos a los que se refiere el artículo 65 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, se concederá el aplazamiento del ingreso de la deuda tributaria correspondiente a todas aquellas declaraciones-liquidaciones y autoliquidaciones cuyo plazo de presentación e ingreso finalice desde la fecha de entrada en vigor del presente real decreto-ley y hasta el día 30 de mayo de 2020, ambos inclusive, siempre que las solicitudes presentadas hasta esa fecha reúnan los requisitos a los que se refiere el artículo 82.2.a) de la Ley anterior».
D'entre els impostos que han d'afrontar aquests dos col·lectius, afectarà a l'Impost sobre el Valor Afegir, a l'Impost sobre la Renda i a l'Impost sobre Societats.
«2. Este aplazamiento será aplicable también a las deudas tributarias a las que hacen referencia las letras b), f) y g) del artículo 65.2 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria».
Això vol dir que afectarà tant a pagaments fraccionats com a la declaració anual, i de manera que no té cap precedent, a les retencions. S'injecta, doncs una mica de liquiditat a l'empresa sense perjudici pels treballadors.
«3. Será requisito necesario para la concesión del aplazamiento que el deudor sea persona o entidad con volumen de operaciones no superior a 6.010.121,04 euros en el año 2019.
4. Las condiciones del aplazamiento serán las siguientes:
a) El plazo será de seis meses.
b) No se devengarán intereses de demora durante los primeros tres meses del aplazamiento».
Més...
Característiques del nou procediment d'incapacitat temporal per aïllament motivat pel coronavirus
Tomas Palau
En desenvolupament del Reial Decret-Llei 6/2020, de 10 de març, l'Institut Nacional de la Seguretat Social ha publicat una sèrie d'instruccions dirigides a la tramitació de les baixes mèdiques.
La baixa haurà de ser cursada, com és habitual, pel servei públic de salut, el metge de capçalera. Però, d'entre les instruccions que resulten d'interès als treballadors, cal destacar les següents:
«La duración estimada para estos procesos de IT se fija entre 5 y 30 días naturales (procesos de corta duración conforme al RD 625/2014); tal como recoge el mencionado Real Decreto, la emisión del primer parte de
confirmación no excederá en más de siete días naturales a la fecha de baja inicial. Los sucesivos partes, en caso de ser necesarios, no podrán emitirse con una diferencia de más de catorce días naturales entre sí».
Pel que fa al pagament de la prestació:
«Para el adecuado abono de la prestación económica en estos procesos de IT, recordamos que en tanto no se emita el parte médico de baja no se iniciarán las actuaciones tendentes a la suspensión de la relación
laboral y al reconocimiento del derecho a la citada prestación económica por IT. Es por ello que se estima necesario insistir en lo siguiente:
a. El parte de baja médico por aislamiento requerirá previamente a su emisión, la confirmación de la procedencia de ese aislamiento por parte de la autoridad sanitaria competente de cada Comunidad
Autónoma o a quien ésta autorice. Por ello, es indispensable que esa información sobre el aislamiento llegue con la mayor prontitud posible a los facultativos competentes para la emisión
del parte de baja.
b. El parte de baja y los de confirmación podrán ser emitidos sin la presencia física de la persona trabajadora, siempre que exista indicación de la autoridad en caso de aislamiento y constatación de
la enfermedad por los medios disponibles en el Servicio de Salud (Historias clínicas).
c. Cuando se tenga conocimiento del periodo de aislamiento/contagio o de enfermedad con posterioridad al inicio del mismo, se emitirán los partes con carácter retroactivo».
És important destacar, doncs, que l'emissió de la baixa mèdica pels supòsits d'aïllament o contagi, requerirà d'una resolució administrativa per part de la Conselleria de Salut que permeti l'aïllament en qüestió.
Conseqüentment, aquests supòsits d'incapacitat temporal introduïts pels Reials Decrets-Llei 6/2020 i 7/2020, no són casos en els quals el treballador està malalt i no pot anar a treballar perquè físicament es troba impedit.
Tampoc són supòsits en els quals l'empresa decideixi supendre les relacions laborals -per exemple, mitjançant un ERTE, un expedient de Regulació Temporal de l'Ocupació- per a prevenit el contagi entre els treballadors o entre treballadors i clients.
Segons l'Institut Nacional de la Seguretat Social, són supòsits en els quals les Conselleris de Salut hagin resolt la necessitat del confinament en una determinada àrea. Però no diu això la llei, o sigui que, segurament, apareixerà més d'un conflicte.
Suspensió de contractes de treball i expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE) amb motiu de la crisi del coronavirus
Tomas Palau
És molt freqüent que, entre les mesures de prevenció del coronavirus, es parli del teletreball. No obstant, això no és una possibilitat per a qualsevol tipus d'empresa, com és lògic.
D'entre totes aquelles empreses que es trobin davant la necessitat d'optar per una regulació de la feina, l'Estatut dels Treballadors ofereix diferents possibilitats, la més pràctica de les quals, en l'actual estat d'alarma, sembla ser la suspensió de la relació laboral.
Una és la suspensió de la relació laboral per força major, cosa que és tan aplicable a col·lectius de treballadors com a treballadors individualment considerats. L'article 45 de l'Estatut dels Treballadors parla específicament de la "força major temporal" com a causa de suspensió, que, després, en l'article 47, té el seu desenvolupament específic pels casos de mesures d'àmbit col·lectiu.
Cal remarcar que, aquests casos de suspensió no són equiparables a la situació que preveu el recent Reial Decret-Llei 6/2020, o el subsegüent Reial Decret-Llei 7/2020 pel mutualisme administratiu, doncs aquests supòsits preveuen una situació excepcional d'incapacitat temporal - la col·loquial "baixa"- en la qual la relació laboral es troba suspesa de per si, prèvia baixa expedida pel metge de capçalera.
Ans al contrari, els supòsits de suspensió als quals fem referència no obeeixen a una necessitat mèdica, sinó a una conveniència purament preventiva. És més, són supòsits en els quals no hi hagi una prèvia resolució de la Conselleria de Salut aprovant la mesura d'aïllament, com pot llegir-se en altres articles d'aquesta pàgina.
Ara bé: cal dir que els supòsits de suspensió de la relació laboral individual per causa de força major o de suspensió col·lectiva, és a dir, l'expedient de regulació temporal de l'ocupació, difereixen en la seva tramitació de les suspensions fonamentades en d'altres causes: econòmiques, tècniques, organitzatives o productives. Així doncs, la divergència radica en l'agilització del procediment, quan la causa al·legada és la força major, i es tradueix, en el seu aspecte més significatiu, en la supressió del període de consultes amb els treballadors.
Sembla bastant obvi que una situació com la que patim actualment, amb l'estat d'alarma declarat, vindria a encaixar perfectament en la definició de força major que preveu l'Estatut dels Treballadors. Però no tot és tan fàcil com sembla, i potser això seria una conclusió precipitada: pensem en el cas d'una empresa on el teletreball sigui plenament factible i permeti mantenir raonablement el rendiment i la productivitat. En efecte, en un cas com aquest, qualsevol suspensió de la relació laboral podria ser abusiva. No podem, doncs, equiparar la força major que recull l'Estatut dels Treballadors, amb qualsevol supòsit per greu que sigui. Per exemple, una botiga de queviures potser tampoc podria fer ús d'aquest mecanisme de suspensió per a encobrir una reducció de plantilla.
Cal, doncs, tenir previstes les possibilitats i les conseqüències d'adoptar unes mesures com la suspensió o el plantejament d'un expedient de regulació temporal.
Els períodes d'aïllament o contagi dels treballadors afectats pel coronavirus seran considerats accident de treball
Tomas Palau
Avui ha estat publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el Real Decreto-ley 6/2020, de 10 de marzo, por el que se adoptan determinadas medidas urgentes en el ámbito económico y para la protección de la salud pública.
En l'àmbit laboral i de Seguretat Social, la norma estableix que els períodes d'aïllament o contagi dels treballadors seran considerats accident de treball, però només als efectes d'incapacitat temporal, és a dir, allò que col·loquialment es coneix com "estar de baixa".
Això implica, per una banda, una millora de la prestació d'incapacitat temporal, garantint legalment que el treballador tingui dret a la totalitat del seu salari des del primer dia. Com que bastants convenis col·lectius ja estableixen millores voluntàries de la prestació d'incapacitat temporal, l'impacte que això pot arribar a tenir dependrà, fonamentalment, del sector en el qual es prestin serveis: és a dir, que en bastants casos, el treballador ja hagués cobrat la totalitat del seu salari. En qualsevol cas, ara estarà garantit sigui quin sigui el conveni, amb caràcter general, doncs.
A qui sí afectarà positivament és a les empreses ocupadores, que deixaran d'haver de suportar el cost de les millores voluntàries de la prestació d'incapacitat temporal, allò que se sol conèixer col·loquialment com "complement de la prestació", establertes en el conveni col·lectiu aplicable, doncs, malgrat que hagin d'avançar els diners de la totalitat del salari, els recuperaran de les cotitzacions de Seguretat Social.
Per altra banda, aquesta mesura, com hem dit, afecta només a les situacions d'incapacitat temporal. Això vol dir que que les complicacions en l'estat de salut del pacient que puguessin derivar en una incapacitat permanent, no seran considerades com a accident de treball, ni quan per si mateixes acabin incapacitant al treballador, ni quan siguin concorrents amb altres malaties o lesions.
La crisi del coronavirus no provocarà la suspensió dels judicis i altres actes judicials de moment
Tomas PalauArran de la crisi del coronavirus, el Consell General del Poder Judicial ha decidit aquest matí que no se suspendran, amb caràcter general, els judicis ni els actes processals ja assenyalats.
No obstant, s'dopten una sèrie de mesures de salvaguarda que contemplen dos escenaris d'actuació, un amb caràcter estatal, i un altre pels territoris que puguin estar més afectats.
Segons el comunicat emès pel Consell General del Poder Judicial, les mesures per a cada escenari són les següents:
a) AMB CARÀCTER ESTATAL
"Las medidas a adoptar en el escenario 1 o escenario general incluyen la realización de los señalamientos con tiempo suficiente entre ellos para que no haya una gran afluencia de partes y de profesionales esperando la
celebración de vistas en un espacio común; la restricción temporal de la asistencia de público a los actos procesales -limitándola a un número de personas que permita mantener una distancia de seguridad de un metro- y
la utilización en la medida de lo posible del sistema de videoconferencia".
S'ha emès també una instrucció que identifica un catàleg d'activitats o situacions de risc amb les seves recomanacions.
b) AMB CARÀCTER PARTICULAR, EN ELS TERRITORIS MÉS AFECTATS
"El escenario 2 comprende los territorios en los que se hayan establecido medidas especialmente intensas para limitar la propagación y el contagio por el coronavirus. La determinación de los territorios en los que hayan de adoptarse las medidas contempladas en este escenario será competencia de la Comisión Permanente del CGPJ, de conformidad con las decisiones que en cada momento adopten las autoridades sanitarias.
Además de las medidas incluidas en el escenario 1, se contempla para este escenario la posibilidad de que los jueces acuerden la suspensión de plazos procesales y de actuaciones procesales ya acordadas por razones sanitarias.
Estos casos precisarán de la autorización del presidente del tribunal correspondiente y de la ratificación posterior de la Comisión Permanente, sin perjuicio de su ejecución inmediata".