CLÀUSULES ABUSIVES. DESEQUILIBRI DE DRETS I OBLIGACIONS ENTRE CONSUMIDORS I USUARIS

ANTECEDENTS

Es celebra contracte de compravenda d’un habitatge on una de les clàusules incorporades estableix que la part compradora serà la responsable d’abonar l’impost d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana transmesos (plusvàlua), malgrat que en principi el contribuent de l’esmentat impost fos la part venedora.

S’interposa demanda en primera instància reclamant el citat pagament i la compradora s’oposa a la mateixa al·legant que la clàusula és abusiva.
Tot i estimar-se aquesta en primera instància, en segona és desestimada per part del Tribunal d’apel·lació.

ESTUDI DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM Nº 557/2014 DE 22 D’OCTUBRE

En la sentència analitzada es qüestiona la validesa de la clàusula contractual on s’estableix que el comprador haurà de fer-se càrrec de l’abonament de l’impost d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana transmesos, tot i ser el venedor l’obligat tributari en qüestió d’acord amb l’article 106 ap.1 b) del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, on es determina qui es considera subjecte passiu de l’esmentat impost: “en las transmisiones de terrenos o en la constitución o transmisión de derechos reales de goce limitativos del dominio a título oneroso, la persona física o jurídica, o la entidad a que se refiere el artículo 35.4 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, que transmita el terreno, o que constituya o transmita el derecho real de que se trate”.